Una ruta familiar, de gairebé vuit quilòmetres, que us portarà a descobrir un patrimoni tan senzill com genial: la pedra seca. No, no parlem de pedres avorrides! Parlem de murs, cabanes, camins i marges fets només amb pedres, encaixades amb tanta traça que no necessiten ciment ni cap mena d’unió. És l’art de fer molt… amb molt poc!
A l’altra banda del riu Gaià, enmig d’un paisatge pla i agrícola, podreu veure com els pagesos d’abans aprofitaven tot el que tenien a mà —o millor dit, sota els peus— per construir, organitzar els camps i fins i tot recollir aigua de la pluja. És com un gran trencaclosques natural, fet amb paciència i saviesa.
Una passejada ideal per despertar la curiositat dels més petits (i també dels grans!) mentre descobriu com la natura i l’enginy humà han anat de bracet durant segles. Això sí, ulls ben oberts i a veure qui troba la cabana més petita o el marge més llarg!
La màgia de la pedra seca a tocar de Santes Creus
7.54 km
107 m / 107 m
370 m / 286 m
1 hora 7 minuts
Fàcil
7.54 km
107 m / 107 m
370 m / 286 m
1 hora 7 minuts
Fàcil
Estem al terme del Pla de Santa Maria, i concretament la zona de les Planes, on es concentren moltes construccions de pedra seca. Són el testimoni d’una època passada: la pedra com a únic material per separar finques, per traçar camins, per proporcionar recer, per aprofitar l’aigua, per fer el màxim amb el mínim. La Ruta de la Capona permet descobrir un entorn, un passat i un patrimoni magnífics i sorprenents, tot mostrant al visitant l’art de la pedra i la bellesa de l’indret. Al llarg de poc més d’un quilòmetre i mig, en un camí planer, trobem barraques, cossiols, arneres, marges i amagatalls.
Magnífica barraca circular amb una corona de pedra que l’emmuralla. Cal destacar el seu espectacular portal, i la figuera de davant. Al seu interior hi ha una menjadora (per l’animal), un cocó i una llarg de foc; a l’exterior la barraca acaba amb un pedra punxeguda que corona la coberta.
Interessant conjunt de dues barraques d’una estança i d’un cossiolet situats en la mateixa finca i en un rodal d’uns pocs metres. El cossiol és una construcció per recollir l’aigua de la pluja i per a emmagatzemar-hi pedra.
Interessant barraca de casella d’un sol cos. Presenta una faixa de pedres al rastell, paravents a banda i banda i una cisterna caiguda. Al davant hi trobem l’antiga era.
Una de les barraques més boniques i a l’hora impressionants que es poden veure. És una barraca de doble estança (per a persones i pels animals de treball) amb una entrada de carro, una estança i un annex. Dissenyada en forma de “L”.
Aquesta cisterna servia com a infraestructura per poder emmagatzemar un recurs escàs i necessari per les explotacions agràries d’aquestes contrades, com és l’aigua. De fet, al llarg de la Ruta de la Capona, apareixen diferents elements enginyosos (cossiols) per a poder disposar d’aquest be tant escàs.
Les trobem en un marge formant sis cubicles repartits en una llargada de deu metres, en els quals es col·locaven les arnes de les abelles per a la producció de mel.