A l’entorn del monestir de Vallbona de les Monges s’amaga un petit tresor per descobrir en família: una ruta de gairebé sis quilòmetres que serpenteja entre planúries suaus, serres arrodonides i turons encantadors. El camí ens convida a endinsar-nos en un paisatge on la natura i l’agricultura conviuen amb una bellesa serena i autèntica.
Entre marges de pedra seca i antigues cabanes que expliquen històries de vida rural, la passejada esdevé una experiència tranquil·la i enriquidora. És una oportunitat per caminar al ritme dels més petits, observar el territori amb ulls curiosos i reconnectar amb l’essència del món rural en família.
Una escapada ideal per respirar, descobrir i compartir moments que, com les pedres d’aquests camins, perduren amb el temps.
Vallbona
5.85 km
161 m / 161 m
586 m / 458 m
1 hora 18 minuts
Fàcil
5.85 km
161 m / 161 m
586 m / 458 m
1 hora 18 minuts
Fàcil
És el més gran dels rentadors que tenia Vallbona. El safareig recull les aigües de la font de la plaça per omplir dues grans piques. La primera, que rebia l’aigua neta, servia per esbandir; la segona, per ensabonar. Les lloses planes i inclinades que tanquen les piscines s’utilitzaven per fregar-hi la roba i picar-la amb pales de fusta.
Avui l’espai s’ha restaurat i és el punt de partida de la Ruta L2 i centre d’informació del memorial democràtic de la Guerra Civil, el qual documenta la rica arqueologia de trinxeres i búnquers de la vall.
L’Olivera és una cooperativa d’integració social, que incorpora persones amb dificultats, però que no per això ha renunciat ni a l’excel·lència dels seus productes ni a la innovació.
Seria un error passar per Vallbona sense apropar-se a tastar els seus vins, escumosos i vins dolços i aprofitar per conèixer de prop la interessant història de la gent que els fa possibles. Serà tot un glop de sabors locals i d’esperança per a un món on tothom tingui el seu lloc.
Trobem casetes de pedra i cabanes de volta escampades per tot el terme. Són enginyoses construccions de pedra a primera línia de cultiu que serveixen com a aixopluc o refugi dels pagesos o pastors. Totes elles estan perfectament integrades al paisatge.
Construcció senzilla per protegir-se del vent, formades per una paret simple de pedra seca. També podien servir per guardar-hi eines i la collita diària.
No totes les cabanes són de volta; aquestes es distingeixen de la resta, tant de l’exterior gràcies a l’elegant arc de pedra imprès a la façana; com de l’interior, gràcies a la petita volta de canó de pedra que li fa de sostre. La majoria de cabanes resten obertes al viatger.
Les trobarem sempre adossades a un marge, entre un conreu i el conreu de més amunt que li serveix de teulada, perfectament integrades al paisatge.
El paisatge de Vallbona combina zones planes agrícoles amb turons, envoltats per marges i cabanes de pedra seca; predominen els camps de cereal, de vinya, d’ametllers i d’olivera, principals activitats de l’economia local. Algunes cabanes han estat modificades o reconvertides per tal d’acollir nous usos agraris o de lleure.
La seva construcció d’estil gòtic data dels segles XIII i XIV. La funció original fou de granja agrícola, dependent del monestir de Vallbona de les Monges. S’hi cultivaven cereals i vinyes, i també hi havia animals.
Les esteles discoïdals són monuments funeraris de pedra en forma de disc esculpit sobre un peduncle que es posaven a la capçalera de la tomba, encarades cap a sol ixent. Són testimonis de la jerarquització de la societat medieval.
Creu commemorativa amb privilegiades vistes del monestir. Aquesta creu de formigó armat va ser erigida en honor de les celebracions que es van organitzar durant la Santa Missió de 1950. Al costat n’hi va existir una de més antiga que recordava una vella infàmia.
Primer espai museístic a les terres de Lleida on s’exposen més d’un centenar d’objectes relacionats amb el món del cinema i l’audiovisual des dels seus inicis fins a l’era digital, dins la col·lecció del Sr. Josep Maria Queraltó.
Espai que dona a conèixer les diferents etapes per les quals ha passat el poblat de Montesquiu, a 3 km de distància, i que representa els orígens de la població actual de Vallbona. A més, fa una especial menció a l’apartat dedicat a l’estudiós Josep Joan Piquer i Jover, que indagà molt sobre Montesquiu i tot el territori dels encontorns.
Font de 6,50 metres d’altura i de 2,80 m de diàmetre. És d’estil neoclàssic i té 8 raigs. L’aigua prové de la mina i abasteix l’abeurador i els safarejos del poble.
Es tracta de l’únic monestir femení de la Ruta i l’únic que ha conservat ininterrompudament la comunitat durant més de 850 anys, llevat, és clar, dels temps de guerra. De dimensions reduïdes i dotat d’una bellesa singular, és l’exponent més clar de la importància de la dona en l’època medieval. Dins la seva història trobem un abaciologi ple de filles de la noblesa catalana. Del monestir, en destaquem els dos cimboris gòtics, el més gran dels quals reposa tot el pes sobre la nau de l’església. Un dels trets més importants del monestir és que podem fer-hi estada mercès a la seva cuidada hostatgeria. Va ser declarat monument historicoartístic l’any 1931.
Finançat amb els fons procedents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència a través de la Unió Europea- Next Generation EU, en la convocatòria extraordinària del programa de Pla de Sostenibilitat Turística en Destí.
