L’itinerari de La Ruta del Cister que segueix el traçat del GR 175 és una travessa circular que permet començar i finalitzar en qualsevol lloc i també es pot fer en ambdós sentits de la marxa indistintament. Transcorre les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell i és l’únic recorregut que enllaça entre sí els tres monestirs cistercencs de Santes Creus, Poblet i Vallbona.
L’itinerari de La Ruta del Cister GR 175 ens permet descobrir diferents paisatges que envolten els monestirs, agrícoles, humanitzats i agrestes; gaudir de la tranquil·litat, visitar poblets petits i conèixer cultures i maneres de fer diferents.
Caminarem per camps de vinya, ametllers, cereals i oliveres, i per espais protegits com el Paratge Natural de Poblet, les muntanyes de Prades i el Tossal Gros de Miramar, i per serres divisòries com la serra del Tallat amb el punt més alt, el Tossal Gros de Vallbona (802 m.) i, la serra de Comaverd amb el punt més alt de tot el recorregut, el Cogulló ( 881 m.).
Montblanc - Poblet
Poblet - Vallbona
Vallbona de les Monges - Rocafort de Queralt
Rocafort de Queralt - Santes Creus
Santes Creus - Montblanc
10 km
550 m / 400 m
709 m / 346 m
4 hores
Moderada
10 km
550 m / 400 m
709 m / 346 m
4 hores
Moderada
0,00 km. Oficina de turisme de Montblanc. Sortim de l’oficina de turisme de Montblanc on hi ha un punt de segellat del carnet 6T i pugem pel carrer Baluard de Santa Anna que segueix la muralla medieval i baixem pel carrer Elionor d’Urgell. Seguim per l’avinguda del Dr. Folch fins a l’encreuament del carrer de Joan Amades que segueix a la dreta. Agafem el carrer i sortim del nucli urbà travessant la rasa del Mas del Bulló. Pugem entre camps d’oliveres i ametllers a tocar del mas de Gorrines fins a una gran esplanada, cruïlla de camins. +INFO: www.montblancmedieval.cat
1,85 km. Cruïlla, bosc de Gorrines. Continuem pel bosc de Gorrines i deixem a l’esquerra el camí del Targa. Pugem per un corriol que s’enfila dret amunt. Arribem al trencall d’accés a l’ermita de Sant Joan. Per anar a l’ermita agafem el corriol a l’esquerra. Passem per la campana que destaca pel seu so característic.
3,60 km (691 m). Ermita de Sant Joan de la Muntanya. Dins l’ermita hi trobem un punt de segellat del carnet 6T. Després de visitar l’ermita, continuem el nostre recorregut i baixem fins a l’encreuament. Unes escales esculpides a la roca roja ens portaran a un petit corriol. El camí baixa, puja i torna a davallar per fer cap a una pista. Continuem per la pista a l’esquerra.
Ermita de Sant Joan de la Muntanya. Va ser construïda dins d’un penyal, en un indret de gran bellesa. Al s. XV, hi visqué com a ermitana durant setze anys la princesa na Elionor d’Urgell (cova de Nialó, a 10 min), fins que morí, víctima de la pesta, i fou enterrada al monestir de Poblet. D’alt de l’ermita hi trobem el mirador (702 m) des d’on s’albira tota la Conca de Barberà, les serres que l’envolten i, en dies clars, Montserrat i fins i tot els Pirineus i el mar. Aquesta roca és coneguda com a roca de la Foguerada, ja que, antigament, la nit de Sant Joan, s’hi encenia una foguera que era el senyal per encendre les altres fogueres de la Conca de Barberà. +INFO: www.montblancmedieval.cat
6,15 km. Cruïlla. Arribem a la pista de l’ermita de la Santíssima Trinitat (a 100 m a la dreta). L’ermita esta oberta tots els diumenges de 10h a 19h (aprox) per a usuaris i orants, dinars i festes, caminants i pelegrins des de Setmana Santa fins novembre. Servei d’acollida al visitant, records i begudes, amb opció de lloguer de taules i fogons per pícnic. (Reserves al +34 616 799 913). Continuem recte i pugem per remuntar un coll. Entrem dins de l’espai protegit del Paratge Natural de Poblet.
Sortim de l’ermita i desfem camí per enllaçar amb el GR 175. Continuem recte i pugem per remuntar un coll. Entrem dins de l’espai protegit del Paratge Natural de Poblet.
7,50 km (684 m). Coll de la Vena. Baixem fort per dins del bosc. El camí ens du a la pista d’accés a la masia del Simó (s.XIX) on actualment hi ha un allotjament rural, la Masia Font de l’Oca. Girem a l’esquerra.
9,50 km. Carretera TV-7007, Les Masies. Aquí es retroba la variant en BTT de la ruta. Continuem per l’esquerra seguint per la carretera. Una mica més endavant, a mà esquerra, hi ha un punt d’informació del Paratge Natural de Poblet i les fonts de l’Abat Siscar de magnesi i ferro.
10,70 km. Plaça d’entrada al recinte del monestir de Poblet. Es recomana la visita al monestir, assistir a les vespres (pregàries cantades) i fer un tast de vins i productes locals a l’agrobotiga Fet a la Conca. El punt de segellat del carnet 6T es troba sota el portal de la terrassa del bar de l’Hostatgeria de Poblet.
El monestir de Poblet (Vimbodí i Poblet) és un impressionant conjunt arquitectònic que es troba entre els monestirs més grans d’Europa. Declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO, alberga una important comunitat monàstica que manté viva l’espiritualitat de l’indret. Avui compta amb un nou Centre de Visitants i nou recorregut expositiu del Museu, són dos nous equipaments que permeten ubicar Poblet en el context de la seva creació, recórrer la seva història i oferir una lectura renovada del sentit de la vida monàstica al segle XXI. +INFO: www.poblet.cat
24 km
413 m / 432 m
759 m / 388 m
7 hores 30 min
Exigent
24 km
413 m / 432 m
759 m / 388 m
7 hores 30 min
Exigent
0,00 km. Plaça del monestir de Poblet. Prenem la carretera TV-2002 en direcció cap a Vimbodí. Al cap d’uns metres, tombem a la dreta per la TV-7001 en direcció a l’Espluga de Francolí. Quan la carretera gira, deixem l’asfalt per prendre un camí de la dreta que voreja la muralla del monestir.
1,83 km. Cruïlla Carretera TV-7007. Sortim a la carretera i girem a l’esquerra. Continuem per la carretera i entrem a l’Espluga de Francolí. +INFO: www.esplugaturisme.cat
2,48 km. L’Espluga de Francolí. Dins de l’Espluga, passada la plaça del Centenari, deixem la TV-7007 i girem a l’esquerra per la plaça de Montserrat Canals. Baixem pel carrer Lluís Carulla i Canals, on hi ha diversos comerços. Travessarem el poble fins arribar a la Font Baixa. A pocs metres, a la dreta, trobem l’Oficina de Turisme de l’Espluga de Francolí, on hi ha un punt de segellat del carnet 6T.
Creuem el pont sobre el riu Francolí i, un cop passat el celler modernista, travessem la línia de tren per sota (deixant l’accés a l’estació a mà esquerra). Tot seguit, pugem per un camí a la dreta. A l’altura d’un restaurant, creuem la carretera N-240 (cal estar atent al trànsit) per continuar per la carretera TV-3636 en direcció a Blancafort.
Després d’una rotonda, davant del cementiri municipal, prenem un camí que discorre pel costat oest de la carretera, que queda a la dreta. La pista s’uneix de nou a la carretera i travessem l’autopista AP-2 per un pont. Just després de creuar-lo, deixem la carretera i girem bruscament a la dreta, resseguint l’autopista. Més endavant, el camí gira i s’allunya progressivament de l’autopista.
6,95 km. Carretera TV-3636. Creuem la carretera i continuem per l’altra banda. Després del tram planer, el camí inicia l’ascens per les suaus carenes que descendeixen pel costat sud de la serra del Tallat.
10,52 km. Cruïlla dels camins dels masos de Llord i de Sala (∞ GR 175-6 i GR 171). Aquí podem triar entre seguir pel traçat principal o bé agafar la variant 6, que passa per Blancafort (a 2,6 km) i Solivella (a 6,6 km), i que torna a enllaçar amb el recorregut principal al santuari del Tallat. Nosaltres continuem pel traçat principal.
13,42 km. Cruïlla. Deixem la pista i prenem un corriol molt costerut a mà esquerra (la variant per a bicicletes continua per la pista).
14,50 km (725 m). Mirador i punt de descans, Cap del Coll. Ens situem a la carena de la serra del Tallat, on es retroba l’itinerari en bicicleta. Travessem la carretera TV-2338 i continuem per l’ampla pista que surt a la dreta i que ressegueix el vessant meridional de la serra del Tallat, vorejant un parc d’aerogeneradors.
15,57 km. Cruïlla. En aquest punt connectem amb el GR 171 i amb la variant 6 del GR 175, que transcorre per Blancafort i Solivella. Deixem l’ampla pista i girem a l’esquerra per prendre’n una de més estreta que discorre entre el Tossal Gros i el turó del santuari del Tallat. Deixem dos trencalls a l’esquerra.
16,90 km. Bifurcació cap al santuari del Tallat. Seguim pel camí del Tallat en direcció a Montblanquet, sense desviar-nos de la pista principal, que avança per la vall del Clot de la Creu.
** Si optem per prendre el camí de la dreta per pujar al santuari del Tallat, cal sumar aproximadament 2 quilòmetres al total del recorregut. En aquest cas, deixarem dues desviacions a la dreta i una a l’esquerra fins arribar a una pista asfaltada que puja al santuari. Un cop visitat, cal desfer el camí fins a tornar a la bifurcació.
El santuari del Tallat, situat a 787 m d’altitud, és d’estil gòtic i data del segle XIII. Es tracta d’un recinte tancat de planta rectangular amb una porta d’accés de mig punt dovellat. Actualment combina la funció de culte religiós amb la de visita cultural i d’esbarjo. L’any 1354 s’hi fundà l’església de Santa Maria del Puig del Tallat i, al segle XV, passà a dependre del monestir de Poblet. El 1822 els monjos abandonaren el santuari i no fou fins als anys setanta del segle XX que s’inicià la seva recuperació, convertint-lo en un centre de peregrinacions de molts pobles de l’Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà. L’espai és visitable; per a més informació: tel. +34 973 08 40 07 (Santuari del Tallat). INFO: www.viuvallbona.cat
18,80 km (628 m). Montblanquet. Dins del poble, al Local Social, hi trobem un punt de segellat del carnet 6T.
Montblanquet va pertànyer al monestir de Poblet fins a l’any 1835. Més tard, el poble fou agregat de Vallbona de les Monges però mai va pertànyer a la baronia de Vallbona. Al mig del poble hi trobem l’església de Sant Andreu d’estil cistercenc, i l’antic forn de pa i safareigs. + INFO: www.viuvallbona.cat
Montblanquet. Sortim per la carretera asfaltada en direcció als Omells de na Gaia. Després d’un revolt, deixem la carretera i prenem a la dreta el camí de Vallbona. Seguim pel camí principal deixant un trencall a l’esquerra i tres a la dreta.
20,75 km. Cruïlla. Girem a la dreta. Més endavant, sortim al camí Vell de les Borges Blanques, asfaltat (km 24,07), seguim per la pista cap a l’esquerra i tombem a la dreta per un camí que després baixa suaument. Aviat començarem a albirar Vallbona de les Monges. El camí empitjora i baixa fent ziga-zagues fins al poble. Entrem resseguint el carrer de la muralla i, després, girem pel carrer Major.
24,00 km. Plaça del monestir de Vallbona de les Monges. A la façana de l’ajuntament hi trobem un punt de segellat del carnet 6T. Es recomana fer la visita al monestir, assistir a les vespres (pregàries cantades), passejar pels carres i places, visitar els antics rentadors, l’espai museístic del cinema, l’espai Montesquiu,… +INFO: www.viuvallbona.cat
El monestir de Vallbona és un espai únic on el pas de les hores es comparteix amb la comunitat religiosa femenina. Amb vuit-cents anys de presència monàstica ininterrompuda, és el tresor més desconegut i sorprenent de La Ruta del Cister. Declarat monument historicoartístic l’any 1931, aquest monestir és l’ únic monestir femení de La Ruta del Cister. Aquest monument es caracteritza per haver ingressat moltes abadesses d’una alta categoria social, moltes d’elles procedents de la noblesa. És repòs de les despulles de la reina Violant d’Hongria, muller de Jaume I el Conqueridor i llur filla, Sança d’Aragó. +INFO: www.monestirvallbona.cat
21 km
595 m / 504 m
869 m / 480 m
7 hores
Exigent
21 km
595 m / 504 m
869 m / 480 m
7 hores
Exigent
0,00 km. Plaça del monestir de Vallbona de les Monges. Sortim pel carrer Major i ràpidament girem a la dreta pel carreró de la Costeta, seguint després el carrer del Tallat fins arribar a la carretera de Rocallaura, al capdamunt del poble. Continuem recte i, uns cent metres més enllà, deixem la carretera per agafar un camí a l’esquerra. Passem pel darrere del raval del Tallat i emprenem un corriol que s’enfila fort fins a unir-se amb un camí més ample que s’endinsa al bosc.
1,98 km (591 m). Coll de l’Olla. Cruïlla. El camí passa a ser un corriol que voreja un camp d’ametllers. Cal estar atent: uns 350 m després del coll, el camí fa un gir brusc a la dreta per pujar el vessant fins arribar a la carena, on torna a girar. Arribem a una pista i continuem pujant suaument seguint la carena en direcció al turó de l’Isidre, que queda a mà esquerra (km 4,95). Des d’aquest punt podem gaudir d’unes bones vistes: al nord, sobre l’Urgell, i al sud, sobre la Conca de Barberà. Aquest entorn va quedar afectat per un incendi.
Al coll de l’Olla hi trobem a pocs metres del traçat un observatori d’artilleria inacabat de la Ruta L2, línia de defensa republicana que s’estenia des de la Seu d’Urgell fins a Tarragona i pretenia contenir l’avenç de les tropes franquistes durant la Guerra Civil Espanyola. La construcció de la L2 es va efectuar l’estiu del 1938 i la van dur a terme els presoners del batalló disciplinari de Vallbona, majoritàriament militars de l’exèrcit franquista d’origen gallec, capturats a la batalla de Terol. Estaven reclosos al monestir de Sta. Maria de Vallbona. + INFO: www.viuvallbona.cat
5,87 km. Cruïlla de camins. Continuem en direcció cap al poble de Rocallaura. A l’esquerra anem a la carretera de Rocallaura a Vallbona on hi han dos allotjaments emblemàtics de la zona: l’antic balneari i el nou balneari.
7,05 km (632 m). Rocallaura. Entrem al poble i passem per la plaça de la Vila, per darrera del Local Social on hi ha un punt de segellat del carnet 6T.
Rocallaura és una Entitat Municipal Descentralitzada que depèn del municipi de Vallbona de les Monges des de l’any 2003. Està situat a dalt d’un turó des d’on es divisa una magnífica vista panoràmica de tota la serra del Tallat. +INFO: www.viuvallbona.cat
L’aigua de Rocallaura és una aigua embotellada altament recomanada per facilitar l’eliminació de les “pedres” i les “arenilles” tant del ronyó com de les vies urinàries, l’eliminació d’urea de la sang i l’alleujament de la psoriasi o artritis reumàtica. Hipòcrates deia: “Que el teu aliment sigui la teva medicina”, i a Rocallaura pots seguir el seu lema al peu de la lletra. +INFO: www.valldelcorb.cat
Rocallaura. Sortim del poble en direcció pel camí de Belltall, que segueix la riera la Sirolla.
9,70 km. Cruïlla, riera de Madanell i font de la Sirolla. Girem a l’esquerra i travessem la riera per pujar cap a Belltall. Arribem just davant de l’Hostal Cal Feliuet. Atenció: creuem la carretera C14, molt transitada i amb bona visibilitat.
10,97 km. Plaça de l’Església de Sant Pere Apòstol de Belltall. Prenen el carrer Major fins arribar a l’església, al costat de la qual es troba el Centre d’Interpretació de l’All de Belltall, on també hi ha un punt de segellat del carnet 6T.
Entre els llocs d’interès de Belltall hi trobem: l’església de sant Pere amb el campanar d’estil neoclàssic, de la fi del segle XIX; els carrers amb voltes com el carrer Major que creua per sota una antiga casa del poble; la font de Baix i els rentadors; diferents cases de pedra de les quals destaquen les finestres i els llindars gravats; les cabanes de volta fetes amb pedra seca; la creu de terme, probablement del segle XVI, a la vora de l’antic camí de Solivella, i l’antic fossar amb esteles funeràries discoïdals. +INFO: concadebarberaturisme.cat
L’all de Belltall, referència indiscutible de la Conca de Barberà, és un all de grill vermell de cabeça petita conreat en secà, a una alçada entre 700 i 800 metres. Aquestes condicions li donen una textura molt fina, un gust coent i saborós; a més té un alt poder de conservació, ja que els alls aguanten d’una collita a l’altra. A partir de finals de juny es pot veure en moltes entrades de les cases de Belltall com enforquen els alls amb sègol. I el primer dissabte de cada agost se celebra la Festa de l’All de Belltall. +INFO: https://www.instagram.com/all_de_belltall/
Continuem pel carrer de Dalt, pugem unes escales i caminem uns metres paral·lels a la carretera C-14. Uns 250 m després de sortir del poble, girem a l’esquerra per agafar la pista en direcció a Forès.
Poc després creuem una altra pista asfaltada que arriba des de la dreta i seguim recte, guanyant alçada de manera suau, deixant a banda i banda els trencalls que condueixen al parc eòlic. Al voltant dels 6 km, deixem enrere el GR 171 i continuem pel camí principal.
14,20 km. Cruïlla. Deixem l’asfalt i continuem baixant pel corriol de la dreta vorejant el turó de les Forques. Atenció: corriol en mal estat. Arribem a la carretera T-222, i girem a l’esquerra.
15,30 km (792 m). Pla de la Bassa, Forès. Entrem pel costat de la bassa del Pla. Som al barri de Ca l’Agustí, als afores de Forès, que queda enlairat sobre el pla. Pugem al poble. Accedim al mirador des d’on s’albiren unes vistes espectaculars sobre la Conca de Barberà. Des d’aquest punt podem seguir amb la mirada el recorregut del GR 175: a un costat, el monestir de Poblet i la serra del Tallat, i a l’altra banda, la serra de Comaverd amb el Cogulló, la serra de Miramar i Montblanc. En dies de gran visibilitat, fins i tot es pot distingir el mar i Montserrat al fons.
Al refugi situat al costat de l’església romànica de Sant Miquel hi trobem el punt de segellat del Carnet 6T.
Forès és conegut com el mirador de la Conca de Barberà per la seva situació privilegiada amb una esplèndida vista de tota la comarca i de bona part de la comarca veïna, la Segarra. “Forès, Poesia i Música” és un punt de trobada per a poetes i músics del territori català. Se celebra el primer cap de setmana de juliol. +INFO: concadebarberaturisme.cat
17,00 km (815 m). Cruïlla, creu de terme de Rocafort. Deixem el GR 171-1 que se’n va a l’esquerra; i continuem recte. A mig quilometre, trobem una altra bifurcació. Continuem per l’esquerra. Més endavant arribem a una cruïlla, deixem l’asfalt i prenem el camí de Rocafort. La pista baixa fort. Continuem seguint els senyals i deixem a banda i banda diferents trencalls.
19,10 km (677 m). Cruïlla, coll del Torrefaves. Continuem per l’esquerra.
20,80 km. Rentadors i font de Baix. Just creuar la rasa de les Carduelles, arribem a aquest petit espai molt agradable equipat amb taules i bancs. La font de Baix recull l’aigua de la rasa de Cabestany que antigament abastia els habitants de Rocafort de Queralt. És interessant la pica, que recull l’aigua i que devia ser segurament un antic abeurador de bestiar. Un rètol ens indica que l’aigua no té garantia sanitària. Continuem per la pista que puja fins a la carretera T-230, que creua per accedir a Rocafort. Entrem a la població pel carrer de Sant Antoni, deixem l’Ajuntament a mà dreta i arribem a la plaça de l’Església.
21,10 km (562 m). Plaça de l’Església de Rocafort de Queralt. Dins del portal del Coguler hi ha el punt de segellat del carnet 6T.
Es recomana passejar pel nucli vell, on cal veure els portals i els carrers estrets, les restes de l’antic clos murallat, el castell, cal Claret d’arquitectura colonial cubana i el celler modernista de la Cooperativa. Caminant pel carrer del Doctor Barrera sentim una olor especial! Espècies Corbella és el darrer testimoni del que va ser una de les capitals de les espècies al país, Rocafort de Queralt. Al voltant del segle XX i durant la temporada del safrà, diferents famílies cultivaven i comercialitzaven safrà. Avui Especies Corbella manté la tradició de l’elaboració artesana. El primer diumenge d’agost se celebra la festa Terra de Cava. + INFO: concadebarberaturisme.cat
→ Aquesta etapa es pot allargar fins a Vallverd de Queralt on hi ha un allotjament especialitzat. Està fora del traçat principal, a uns 3,5 km de Rocafort de Queralt, i cal seguir els senyals de l’itinerari saludable del riu de Vallverd de color blau. L’endemà, anar directament a Montbrió de la Marca i enllaçar amb el camí principal, cal agafar el camí de Rocafort de Queralt fins al mas de l’Arassa (0,700 km, 15 minuts) on girem a l’esquerra per continuar pel camí de Vallverd a Montbrió de la Marca. Hi ha una distància de 3,2 km
24 km
552 m / 805 m
869 m / 308 m
8 hores
Exigent
24 km
552 m / 805 m
869 m / 308 m
8 hores
Exigent
0,00 km. Plaça de l’Església de Rocafort de Queralt. Sortim del poble travessant la carretera C-241, i agafem la pista que surt davant del restaurant Mircla, que baixa amb dreta cap a la rasa de Coma d’Heures. Creuem el torrent i comencem a pujar suaument. Uns metres més endavant arribem a una pista i continuem pel sender que hi surt al davant, guanyant alçada. Seguim pujant per la pista fins arribar a una cruïlla; a partir d’aquí iniciem el descens fins a connectar amb una altra pista. La pista fa tombs suaus; deixem una desviació a l’esquerra i arribem a la carretera TV-2333. Continuem en direcció a Montbrió i, uns 150 m més endavant, deixem la carretera per pujar al poble pel camí que parteix a l’esquerra.
2,73 km (608 m). Montbrió de la Marca. Dins el poble trobem un punt de segellat del carnet 6T dins del portal on hi ha una font. L’itinerari continua pel costat d’una zona d’esbarjo i prenem el camí que surt a la dreta de l’esplanada. El camí fa una ziga-zaga, passem per sota de la masia de les Pallisses i girem per creuar el pla del Pallissó.
Comencem a pujar cap a la serra de Comaverd. La pista és molt ampla i de bon ferm.
Montbrió de la Marca és un petit nucli de població agregat del municipi de Sarral juntament amb Vallverd. Es formà al redós del castell que va ser de l’Orde dels Templers, dins la comanda de Barberà. A l’extinció d’aquest Orde, passà als Hospitalers. Avui només en queden les restes. Montbrió celebra cada primer cap de setmana d’agost la festa Maridatge de vins i caves amb patés. A les entrades de les cases de Montbrió es pot degustar els diferents tipus de patés maridats amb els vins i caves de la DO Conca de Barberà que els enòlegs han escollit. A la festa no hi falta música en directe i molta animació. +INFO: concadebarberaturisme.cat
6,50 km (878 m). Mirador i punt de descans del Coll de Maldà, cruïlla. La variant 5 de BTT i e-BTT del GR 175 se’n va a l’esquerra cap al Puig del Comaverd. L’itinerari a peu segueix a la dreta, resseguint la carena i deixant tres desviacions a mà dreta. Aquesta carena és la divisòria de les comarques de la Conca de Barberà i de l’Alt Camp.
9,10 km. Cruïlla, sota el cim del Cogulló (881 m). Agafem el camí que surt a l’esquerra i pugem al cim, a 250m, i continuem pel senderó fins al mirador de la Roca del Cogulló, a uns 150 m, o bé, baixem a la pista i seguim les indicacions.
Arribem a l’anomenada Roca del Cogulló, un impressionant mirador natural, a cavall entre les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà. Tot i que no hi ha cap dificultat especial, el corriol és aeri i, a la baixada, cal fer una desgrimpada. Es continua per la pista parant atenció al pròxim trencall.
9,44 km. Cruïlla. Es deixa la pista i s’agafa un corriol que surt a l’esquerra seguint pel fil de la carena que uneix el llom del Cogulló amb el coll del Sàrria. Es descendeix per un punt estret i acrobàtic deixant una primera desviació a l’esquerra i una altra a la dreta, força més enllà (771 m). El corriol continua baixant pel fil de la carena. S’entra a la comarca de l’Alt Camp.
11,09 km. Cruïlla. Al cap de 450 m, som al coll del Sàrria, on es troba la pista que uneix Cabra del Camp amb Vallespinosa i un senderó que ve de l’esquerra per on discorre el GR 7. Girem a l’esquerra per la pista principal i baixem.
11,03 km. Cruïlla. Al cap de 450 m, som al coll del Sàrria, on es troba la pista que uneix Cabra del Camp amb Vallespinosa i un senderó que ve de l’esquerra per on discorre el GR 7. Girem a l’esquerra per la pista principal i baixem.
12,10 km (641 m). Cal Guixó. Es retroba el recorregut de la variant 5 de BTT i e-BTT. Girem totalment a la dreta. La pista voreja la muntanya de Cabra, i passa pel bonic indret de les Roques del Migdia, enlairades sobre la vall del torrent de Rupit. Més avall, travessem la urbanització del Mas del Plata per Can Rui. Deixem a mà dreta la urbanització i, per un entorn de fruiters i conreus on es pot tornar a observar la magnífica obra de pedra seca característica d’aquestes terres, fem cap a la carretera C-37 després de baixar per un corriol estret i en mal estat.
18,15 km. Carretera C-37 de Valls a Igualada, Pont d’Armentera. Creuem la carretera i entrem al poble pel carrer del Calvari, continuem pel de Sant Antoni i arribem al centre urbà a l’alçada del carrer Major. A la plaça del Pou hi trobem punt de segellat del carnet 6T a la façana del Local Cultural. Continuem a la dreta fins al passeig de Sant Isidre, on girarem a la dreta, creuem el riu Gaià per un pont , per la Planeta, arribem a les antigues tèxtils que van funcionar durant els segles XIX i XX aprofitant l’aigua del Gaià i gràcies a la construcció de recs i salts que porten l’aigua pel mig del poble. + INFO: turisme.altcamp.cat
Sortim del poble per la pista pavimentada en direcció a Mas Aragó completament encarats a la muntanya de les Forques mentre el poble va quedant enrere. Més endavant el camí puja.
20,66 km. Coll del Mas Alegret. Marxem per la dreta cap a Santes Creus per la pista ampla i planera però amb tendència a davallar i plena de vegetació a ambdós costats.
22,80 km. Cruïlla. Camí cap a St. Jaume de Montagut, Mediona i Montserrat. Continuem cap a Santes Creus.
23,80 km. Santes Creus, carretera TV-2441 de Les Pobles. Arribem a la carretera, la creuem i prenem el carrer de la Ferreria. Passem per una placeta i arribarem a la plaça barroca de Sant Bernat, amb les parets esgrafiades amb la font de Sant Bernat i l’escalinata de l’església del monestir al fons, és d’una gran majestuositat.
Entrem a Santes Creus pel carrer de la Ferreria que ens porta a la plaça barroca de Sant Bernat, amb les parets esgrafiades amb la font de Sant Bernat i l’escalinata de l’església del monestir al fons, és d’una gran majestuositat.
Visitar el monestir de Santes Creus és reviure un temps en què la puresa i l’allunyament del món es concretaven en un punt ben ancorat a la terra. Espectaculars vitralls i tombes reials enmig de la puresa i de l’austeritat característica del Cister. Va acollir la primera comunitat monàstica de l’orde a Catalunya i va ser el lloc triat per reis i nobles per al seu repòs etern. +INFO: turisme.altcamp.cat
24 km
578 m / 549 m
780 m / 292 m
7 hores 30 min
Exigent
24 km
578 m / 549 m
780 m / 292 m
7 hores 30 min
Exigent
0,00 km (315 m). Santes Creus, portal d’entrada al recinte murallat del monestir. Sortim pel portal i continuem baixant pel carrer central de Santes Creus. A la façana de l’Alberg Pere el Gran, abans de sortir a la carretera a la dreta, hi trobem un punt de segellat del carnet 6T. Creuem el pont del pont del riu Gaià (atenció al trànsit). Seguim la carretera TP02002 fins a trobar un trencall que puja a mà dreta. Seguim els senyals del GR, i aviat ens trobarem diferents construccions de pedra seca present, un magnífic treball d’art constructiu popular.
3,40 km. Barraca de ca l’Auger. Magnífica construcció destinada a les feines del camp realitzada amb pedra seca que forma part de la Ruta de la Capona del Pla de Santa Maria.. Seguim les traces del GR 175.
3,85 km. Cossiol del Soleta. A peu de camí hi trobem aquesta magnífica construcció i obra mestra d’aprofitament de l’aigua de la pluja que forma part de la Ruta de la Capona del Pla de Santa Maria. Deixem alguns trencalls secundaris a banda i banda.
La Ruta de la Capona permet descobrir un entorn, un passat i un patrimoni magnífic i sorprenent, mostrant al visitant l’art de la pedra seca i l’encís d’una terra. Conèixer la importància d’aquestes edificacions és el millor reconeixement a la pagesia, a tantes mans anònimes que van fer possibles aquestes veritables obres d’art, admirables per la seva simplicitat i bellesa. L’itinerari és d’1’7 km per camins del tot planers, dels quals alguns trams coincideixen amb l’itinerari de La Ruta del Cister, GR 175. És un passeig apte per a tots els visitants. El punt d’inici de la ruta disposa de pàrquing. + INFO: turisme.altcamp.cat
6,10 km. Arribem a a una pista asfaltada després de creuar la rasa (riera) de la Fonollosa. Girem a la dreta, travessem l’autopista AP-2 per un pont i, creuem la carretera C-37. Entrem al Pla de Santa Maria pels carrers de Santes Creus i d’Anselm Clavé.
8,60 km. Plaça de Jacint Verdaguer del Pla de Santa Maria. Continuem pel carrer Major fins a l’alçada de l’Ajuntament on hi ha el punt de segellat del carnet 6T. L’itinerari gira a l’esquerra pel carrer de Terrassa; no obstant, si se segueix recte amunt pel carrer de Sant Ramon, es fa cap a la magnífica església romànica de Sant Ramon, situada al cap del carrer i digna de ser visitada (tram no comptat). Sortim pel carrer de Terrassa, i seguim el curs d’una riera. Més endavant arribem a la carretera TV-2001 del Pla de Santa Maria a Figuerola. La seguim fins a Figuerola.
La vila closa del Pla de Santa Maria. El Pla neix com a vila medieval, amb una trama urbana quadrada, de 2.400 m2, traçada amb un eix principal en sentit nord-sud (el cardo romà), amb un portal a cada extrem, i vuit carrers que li són perpendiculars (el decumanus romà). El cardo correspon a l’actual carrer Major, anomenat popularment “la Vila”, i dins del decumanus, els carrers Balmes i Pujolet en són el decumanus maximus, amb un portal a cada extrem. En ésser construïda, no hi havia muralla i les cases feien aquesta funció. Tot passejant pel carrer Major, es poden observar els portals medievals que tancaven la vila medieval i diverses cases pairals i portalades de pedra singulars. Al llarg del carrer es conserven algunes façanes amb esgrafiats geomètrics dels segles XVII i XVIII, com les de cal Rubinat, cal Llovereta, cal Rosell o cal Mitger. + INFO: turisme.altcamp.cat
11,56 km (476 m). Figuerola del Camp. Arribem al poble.
Figuerola del Camp. Sortim de la població pel carrer de la Verge de l’Esperança amunt, i enfilem muntanya amunt pel camí dels Horts que puja a la serra de Miramar. A la Cooperativa o Sindicat Agrícola de Sant Jaume hi hi trobem un punt de segellat del carnet 6T.
Per conèixer els racons del nucli antic i el patrimoni històric de tot el municipi és recomanable fer la ruta literària “Postals poètiques de Figuerola del Camp”. Una activitat per fer-la amb família. A Figuerola hi ha una intensa oferta artística i arqueològica: Museu Etnogràfic i Històric Municipal i tres museus de la Fundació Privada Catalana per a l’Arqueologia Ibèrica amb peces molt interessants. +INFO: http://turisme.altcamp.cat
13,16 km. Bifurcació. Deixem la pista i prenem el camí que surt a l’esquerra i puja pronunciadament a la carena fent ziga-zagues i amb trams erosionats. Sortim a una pista que discorre a mitja alçada de la serra. Girem a l’esquerra i passem pel costat del mirador d’en Jordà, un punt d’observació amb molt bona vista sobre l’Alt Camp i que disposa de plafons d’informació de l’entorn (km 13,60, 697 m). Som dins de l’Espai Natural del Tossal Gros de la serra de Miramar.
14,18 km (741 m). Coll de l’Era del Caterí. Esplanada força gran i cruïlla de camins. Continuem les traces del GR 175. Al km 14,95 (743 m), arribem a una pista que ve de Figuerola i per on transcorre el recorregut de BTT (variant 1 del GR 175) , que se segueix en baixada uns metres més avall.
15,09 km. Cruïlla. Deixem la pista ampla que baixa cap a la font del Bou i per on se’n va la variant 1 en BTT. Continuem a l’esquerra pel senderó que transcorre enmig d’un bosc espès, el Bosc del Rector, que puja a un collet situat prop del tossal Gros.
Baixem a Prenafeta serpentejant per la clotada de la Font de Sant Salvador sota del castell de Prenafeta. A l’entrada de Prenafeta, arribem a una pista per on ve l’itinerari en BTT. Entrem al poble.
15,56 Km. Cruïlla. Arribem a una pista forestal. Deixem a l’esquerra la pista que enllaça amb el coll de la Coloma i baixem avall cap a les ruïnes del poble vell i del castell de Prenafeta. Uns metres més avall seguim per la pista de l’esquerra i deixem a la dreta la pista que enllaça amb la variant 1 en BTT, del GR 175 i, que va per la Font del Bou.
Coll de la Planota de Faló. Des d’aquest collet, ample i ben assenyalat pel pas del temps i dels caminants, s’obre l’opció d’enfilar-nos fins al Tossal Gros (867 m), més conegut per molts com el Nas del Gegant —un sobrenom que ja fa imaginar les formes rocalloses que coronen el cim. Aquest tram no entra en el recorregut comptat, però si se’n te ganes, la pujada és curta i amb la recompensa de bones vistes. Nosaltres, però, continuem avall.
16,14 km. Font de Sant Salvador. En aquest punt, surt un corriol costerut que ens porta directament fins a l’antic castell de Prenafeta. El camí s’enfila per un terreny abrupte i exposat que convida a caminar amb molta atenció.
Del castell, la resta més impressionant és un mur malmès. Costa d’entendre com encara es manté dret, colpejat sense pel vent i les tempestes. Al voltant, es poden veure altres panys de mur més baixos, un cos d’edifici encaixonat dins l’espai estret i allargassat de la cresta.
Tornem a seguir el traçat del GR 175 i aviat passem per les restes de l’antic poble de Prenafeta, abandonat al segle XIV. L’església romànica, d’una sola nau, conserva encara la volta i l’absis en molt bon estat. Des d’aquí, emprenem un fort descens, creuem una altra pista travessera, punt per on passa el GR 7. Arribem a l’entrada de Prenafeta on desemboca una pista per on ve l’itinerari en BTT, la variant GR 175-1. Entrem al poble pel camí dels Horts i passem pel costat de la font d’en Guàrdies.
L’antic poble de Prenafeta està format per les restes de l’antic nucli urbà i del castell del s. XI. El lloc fou abandonat pel seu difícil accés amb carros i cavalleries a les darreries del s. XVIII i la població es va traslladar a l’actual de Prenafeta. Encara es conserven restes de l’antic municipi, de l’església, de la font de Sant Salvador i el castell. Actualment l’església es manté en peu amb el portal originari i la part de l’absis. El castell de Prenafeta, que també es coneix com a Torre del Moro, és un monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). +INFO: www.montblanc.cat
17,47 km (469 m). Plaça de l’Església de Sant Salvador de Prenafeta. Una mica més avall, prenem el primer carrer a la dreta. Passem per davant del punt de segellat del carnet 6T i creuem el torrent per un pont, passem pel costat d’una font decorada amb rajoles de ceràmica blava i, girem a l’esquerra, sortim del poble en direcció passant arran de la casa que queda a mà dreta. El camí fa alguna ziga-zaga. Cal seguir els senyals.
L’antic poble de Prenafeta està format per les restes de l’antic nucli urbà i del castell del s. XI. El lloc fou abandonat pel seu difícil accés amb carros i cavalleries a les darreries del s. XVIII i la població es va traslladar a l’actual de Prenafeta. Encara es conserven restes de l’antic municipi, de l’església, de la font de Sant Salvador i el castell. Actualment l’església es manté en peu amb el portal originari i la part de l’absis. El castell de Prenafeta, que també es coneix com a Torre del Moro, és un monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). +INFO: www.montblanc.cat
18,68 km (418 m). Cruïlla, ermita de Santa Anna. Continuem per l’esquerra. Més endavant deixem la pista i girem a l’esquerra per un corriol que travessa la riera de la Rasa de Sant Miquel i enllaça, a l’altra banda, amb una altra pista que seguirem a la dreta. Més endavant arribem a una pista asfaltada, que se segueix a l’esquerra. Passem, successivament, per sota de la línia de tren de gran velocitat, de la carretera N-240 i de la línia de tren Picamoixons-Lleida. Arribem al Pont Vell que traspassa el Francolí. Entrem a la vila Ducal pel Raval de Santa Anna. Al costat del celler del Sindicat de Vinaters de Montblanc, a la Muralla Santa Tecla, hi trobem l’oficina de turisme.
24,46 km (341 m). Montblanc, Oficina de Turisme. Aquí hi trobem un punt de segellat del carnet 6T.
Montblanc és la capital de la Conca de Barberà i una petita vila medieval situada a la vall del riu Francolí i als peus de les muntanyes de Prades. Declarada Conjunt Monumental i Artístic l’any 1947, posseeix un dels recintes emmurallats més ben conservats de Catalunya. El nucli antic de Montblanc està ple d’edificacions medievals. En destaquen les esglésies de Santa Maria la Major o la de Sant Miquel, el carrer dels Jueus, el palau dels Josa o dels Alenyà, el pont vell, l’hospital i capella de Santa Magdalena i la plaça Major, entre altres. La Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi, Brikània, Clickània i Terrània, destaquen entre els atractius festius. + INFO: www.montblancmedieval.cat
Tres itineraris pensats per caminar en família, envoltats de paisatges amb història i molta màgia.
Fusce at nisi arcu. Quisque sed dolor nec dui scelerisque dapibus. Sed at purus at sem aliquet luctus. Sed non massa sit amet sapien porttitor ornare. Vivamus pretium, tortor at tempus ullamcorper, diam ligula lobortis quam, at scelerisque libero lectus ut risus.
La Ruta del Cister posa a la teva disposició una aplicació mòbil amb itineraris inclusius, pensats especialment per a persones amb discapacitat visual, perquè tothom pugui gaudir del territori d’una manera segura, autònoma i adaptada a les seves necessitats.
Aquests itineraris es poden seguir mitjançant Blind Explorer, una aplicació mòbil gratuïta i accessible dissenyada especialment per a persones amb discapacitat visual.
L’app utilitza un sistema de guiatge sensorial amb sons 3D i tecnologia avançada de navegació per satèl·lit, que permet seguir rutes predefinides amb seguretat i autonomia en entorns naturals, fins i tot sense cobertura mòbil.
És important que, en instal·lar l’app, activis l’opció “Permetre sempre” per a la ubicació. Això permet que l’aplicació sàpiga on ets en cada moment i et doni la informació necessària per seguir el recorregut amb més seguretat i tranquil·litat.
Finançat amb els fons procedents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència a través de la Unió Europea- Next Generation EU, en la convocatòria extraordinària del programa de Pla de Sostenibilitat Turística en Destí.
