L’itinerari de La Ruta del Cister que segueix el traçat del GR 175 és una travessa circular que permet començar i finalitzar en qualsevol lloc i també es pot fer en ambdós sentits de la marxa indistintament. Transcorre les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell i és l’únic recorregut que enllaça entre sí els tres monestirs cistercencs de Santes Creus, Poblet i Vallbona.
L’itinerari de La Ruta del Cister GR175 ens permet descobrir diferents paisatges que envolten els monestirs, agrícoles, humanitzats i agrestes; gaudir de la tranquil·litat, visitar poblets petits i conèixer cultures i maneres de fer diferents.
Caminarem per camps de vinya, ametllers, cereals i oliveres, i per espais protegits com el Paratge Natural de Poblet, les muntanyes de Prades (futur parc natural) i el Tossal Gros de Miramar, i per serres divisòries com la serra del Tallat amb el punt més alt, el Tossal Gros de Vallbona (802 m.) i, la serra de Comaverd amb el punt més alt de tot el recorregut, el Cogulló ( 881 m.).
Us proposem fer la travessa en 4 etapes fent nit als monestirs o en el seu entorn. Tots els establiments estan situats al pas del recorregut. La longitud total de la ruta és de 105 km i amb una distància mitjana diària 26 km. Aquest itinerari és recomanable per a persones acostumades a fer travesses de varis dies.
Poblet - Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges - Rocafort de Queralt
Rocafort de Queralt - Santes Creus
Santes Creus - Poblet
24.29 km
485 m / 500 m
754 m / 388 m
7 hores 30 min
Exigent
24.29 km
485 m / 500 m
754 m / 388 m
7 hores 30 min
Exigent
0,00 km. Monestir de Santa Maria de Poblet. Podem trobar el punt de segellat del carnet 6T als porxos de la cafeteria de l’hostatgeria. Sortida des de la plaça del monestir. Es pren la carretera TV-2002 en direcció a Vimbodí. Al cap d’uns metres, tombem a la dreta per la TV-7001 en direcció a l’Espluga de Francolí. Quan la carretera gira, deixem l’asfalt per prendre un camí de la dreta que voreja la muralla del monestir.
1,83 km. Cruïlla Carretera TV-7007. Sortim a la carretera de Les Masies i girem a l’esquerra. Continuem per la carretera i entrem a l’Espluga de Francolí. +INFO: www.esplugaturisme.cat
2,48 km. L’Espluga de Francolí. Passada la plaça del Centenari, deixem la TV-7007 i girem a l’esquerra per la plaça de Montserrat Canals. Baixem pel carrer Lluís Carulla i Canals, on hi ha diversos comerços. Travessarem el poble fins arribar a la Font Baixa. A pocs metres, a la dreta, trobem l’Oficina de Turisme de l’Espluga de Francolí, on hi ha un punt de segellat del carnet 6T.
Creuem el pont sobre el riu Francolí i, un cop passat el celler modernista i agrobotiga, travessem la línia de tren per sota (deixant l’accés a l’estació a mà esquerra). Tot seguit, pugem per un camí a la dreta. A l’altura d’un restaurant, creuem la carretera N-240 (cal estar atent al trànsit) per continuar per la carretera TV-3636 en direcció a Blancafort.
Després d’una rotonda, davant del cementiri municipal, prenem un camí que discorre pel costat oest de la carretera, que queda a la dreta. La pista s’uneix de nou a la carretera i travessem l’autopista AP-2 per un pont. Just després de creuar-lo, deixem la carretera i girem bruscament a la dreta, resseguint l’autopista. Més endavant, el camí gira i s’allunya progressivament de l’autopista.
6,95 km. Carretera TV-3636. Creuem la carretera i continuem per l’altra banda. Després del tram planer, el camí inicia l’ascens per les suaus carenes que descendeixen pel costat sud de la serra del Tallat.
10,52 km. Cruïlla dels camins dels masos de Llord i de Sala (∞ GR 175-6 i GR 171). Aquí podem triar entre seguir pel traçat principal o bé agafar la variant 6, que passa per Blancafort (a 2,6 km) i Solivella (a 6,6 km), i que torna a enllaçar amb el recorregut principal al santuari del Tallat. Nosaltres continuem pel traçat principal.
13,42 km. Cruïlla corriol, Mas d’en Jover. Deixem la pista, per on continua la variant 3 del GR 175 (ruta pels ciclistes), anomenada del Cap del Coll, i prenem un corriol molt costerut i erosionat a mà esquerra. Aquest tram és més exigent i requereix avançar amb precaució.
14,50 km (725 m). Mirador i punt de descans, Cap del Coll i GR 171. Mirador i punt de descans a la carena de la serra del Tallat, on es retroba l’itinerari en bicicleta, la variant 3 del Cap del Coll i enllaça amb el GR 171.
Sortim del mirador i punt de descans del Cap del Coll i creuem la carretera TV-2338. Seguim per l’ampla pista que surt a la dreta i ressegueix el vessant meridional de la serra del Tallat, vorejant un parc d’aerogeneradors.
15,57 km. Cruïlla, enllaç variant de BTT i e-BTT 6. En aquest punt es connecta amb la variant 6 del GR 175, que transcorre per Blancafort i Solivella. Es deixa l’ampla pista carenera i es gira a l’esquerra per un camí més estret que discorre entre el Tossal Gros i el turó del santuari del Tallat. Deixem dos trencalls a l’esquerra.
16,90 km. Bifurcació cap al santuari del Tallat. Es continua recte pel camí del Tallat cap a Montblanquet, sense desviar-se de la pista principal, que avança per la vall del Clot de la Creu. El camí de la dreta puja al santuari del Tallat, queda a una desviació opcional de 2 km.
** Si optem per prendre el camí de la dreta per pujar al santuari del Tallat, cal sumar aproximadament 2 quilòmetres al total del recorregut. En aquest cas, deixarem dues desviacions a la dreta i una a l’esquerra fins arribar a una pista asfaltada que puja al santuari. Un cop visitat, cal desfer el camí fins a tornar a la bifurcació.
El santuari del Tallat, situat a 787 m d’altitud, és d’estil gòtic i data del segle XIII. Es tracta d’un recinte tancat de planta rectangular amb una porta d’accés de mig punt dovellat. Actualment combina la funció de culte religiós amb la de visita cultural i d’esbarjo. L’any 1354 s’hi fundà l’església de Santa Maria del Puig del Tallat i, al segle XV, passà a dependre del monestir de Poblet. El 1822 els monjos abandonaren el santuari i no fou fins als anys setanta del segle XX que s’inicià la seva recuperació, convertint-lo en un centre de peregrinacions de molts pobles de l’Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà. L’espai és visitable; per a més informació: tel. +34 973 08 40 07 (Santuari del Tallat). INFO: www.viuvallbona.cat
18,80 km (628 m). Montblanquet. Es passa pel nucli, on podrem trobar el punt de segellat del carnet 6T al local social.
Montblanquet va pertànyer al monestir de Poblet fins a l’any 1835. Més tard, el poble fou agregat de Vallbona de les Monges però mai va pertànyer a la baronia de Vallbona. Al mig del poble hi trobem l’església de Sant Andreu d’estil cistercenc, i l’antic forn de pa i safareigs. + INFO: www.viuvallbona.cat
Es surt per la carretera asfaltada en direcció als Omells de na Gaia. Després d’un revolt, deixem la carretera i prenem a la dreta el camí de Vallbona. Seguim pel camí principal deixant un trencall a l’esquerra i tres a la dreta.
20,75 km. Cruïlla del camí de Vallbona. Girem a la dreta. Més endavant, sortim al camí Vell de les Borges Blanques, asfaltat (km 24,07), seguim per la pista cap a l’esquerra i tombem a la dreta per un camí que després baixa suaument. Aviat començarem a albirar el poble de Vallbona de les Monges. El camí empitjora i baixa fent ziga-zagues fins al poble. Entrem resseguint el carrer de la muralla i, després, girem pel carrer Major.
24,00 km. Vallbona de les Monges. Entrem al poble pel carrer de la muralla i el carrer major fins a arribar a la plaça del monestir, punt final de l’etapa.
24,29 Km. Monestir de Santa Maria de Vallbona. És un espai únic on el pas de les hores es comparteix amb la comunitat religiosa femenina. Amb vuit-cents anys de presència monàstica ininterrompuda, és el tresor més desconegut i sorprenent de La Ruta del Cister. Declarat monument historicoartístic l’any 1931, aquest monestir és l’ únic monestir femení de La Ruta del Cister. Aquest monument es caracteritza per haver ingressat moltes abadesses d’una alta categoria social, moltes d’elles procedents de la noblesa. És repòs de les despulles de la reina Violant d’Hongria, muller de Jaume I el Conqueridor i llur filla, Sança d’Aragó. +INFO: www.monestirvallbona.cat
Es recomana fer la visita al monestir, assistir a les vespres (pregàries cantades), passejar pels carres i places, visitar els antics rentadors, l’espai museístic del cinema, l’espai Montesquiu,… +INFO: www.viuvallbona.cat
A la façana de l’ajuntament hi trobem un punt de segellat del carnet 6T.
21.13 km
636 m / 555 m
871 m / 481 m
7 hores
Exigent
21.13 km
636 m / 555 m
871 m / 481 m
7 hores
Exigent
0,00 km. Plaça del monestir de Santa Maria de Vallbona. Podem trobar el punt de segellat del carnet 6T a la façana de l’ajuntament i davant de l’oficina de turisme. Sortim de la plaça pel carrer Major i ràpidament girem a la dreta pel carreró de la Costeta, seguint després el carrer del Tallat fins arribar a la carretera de Rocallaura, al capdamunt del poble. Continuem recte i, uns cent metres més enllà, deixem la carretera per agafar un camí a l’esquerra. Passem pel darrere del raval del Tallat i emprenem un corriol que s’enfila fort fins a unir-se amb un camí més ample que s’endinsa al bosc.
1,98 km (591 m). Coll de l’Olla. Cruïlla prop de l’antic observatori de la Guerra Civil. El camí passa a ser un corriol que voreja un camp d’ametllers. Cal estar atent: uns 350 m després del coll, el camí fa un gir brusc a la dreta per pujar el vessant fins arribar a la carena, on torna a girar. Arribem a una pista i continuem pujant suaument seguint la carena en direcció al turó de l’Isidre, que queda a mà esquerra (km 4,95). Des d’aquest punt podem gaudir d’unes bones vistes: al nord, sobre l’Urgell, i al sud, sobre la Conca de Barberà. Aquest entorn va quedar afectat per un incendi.
Al coll de l’Olla hi trobem a pocs metres del traçat un observatori d’artilleria inacabat de la Ruta L2, línia de defensa republicana que s’estenia des de la Seu d’Urgell fins a Tarragona i pretenia contenir l’avenç de les tropes franquistes durant la Guerra Civil Espanyola. La construcció de la L2 es va efectuar l’estiu del 1938 i la van dur a terme els presoners del batalló disciplinari de Vallbona, majoritàriament militars de l’exèrcit franquista d’origen gallec, capturats a la batalla de Terol. Estaven reclosos al monestir de Sta. Maria de Vallbona. + INFO: www.viuvallbona.cat
5,87 km. Cruïlla de camins (accès als balneari). Continuem en direcció cap al poble de Rocallaura. A l’esquerra anem a la carretera de Rocallaura a Vallbona de les Monges on hi han dos allotjaments emblemàtics de la zona: l’antic balneari i el nou balneari.
7,05 km (632 m). Rocallaura. Entrem al poble i passem per la plaça de la Vila, per darrera del Local Social on hi ha un punt de segellat del carnet 6T.
Rocallaura és una Entitat Municipal Descentralitzada que depèn del municipi de Vallbona de les Monges des de l’any 2003. Està situat a dalt d’un turó des d’on es divisa una magnífica vista panoràmica de tota la serra del Tallat. +INFO: www.viuvallbona.cat
L’aigua de Rocallaura és una aigua embotellada altament recomanada per facilitar l’eliminació de les “pedres” i les “arenilles” tant del ronyó com de les vies urinàries, l’eliminació d’urea de la sang i l’alleujament de la psoriasi o artritis reumàtica. Hipòcrates deia: “Que el teu aliment sigui la teva medicina”, i a Rocallaura pots seguir el seu lema al peu de la lletra. +INFO: www.valldelcorb.cat
15,30 km (792 m). Pla de la Bassa, Forès. Entrem pel costat de la bassa del Pla al barri de Ca l’Agustí, als afores de Forès, que queda enlairat sobre el pla. Aquesta gran bassa que s’utilitzava com a abeurador del nombrós i variat bestiar que hi havia al poble, ja fossin ovelles i cabres o bé cavalls, mules i rucs. Des d’aquest punt hi ha la connexió amb el GR 171 i el GR 171-5.
Pugem al poble i accedim al mirador des d’on s’albiren unes vistes espectaculars sobre la Conca de Barberà. Des d’aquest punt podem seguir amb la mirada el recorregut del GR 175: a un costat, el monestir de Santa Maria de Poblet i la serra del Tallat, i a l’altra banda, la serra de Comaverd amb el Cogulló, la serra de Miramar i Montblanc. En dies de gran visibilitat, fins i tot es pot distingir el mar i la serra de Montserrat al fons.
Al refugi, situat al costat de l’església romànica de Sant Miquel, hi trobem el punt de segellat del Carnet 6T.
Forès és conegut com el mirador de la Conca de Barberà per la seva situació privilegiada amb una esplèndida vista de tota la comarca i de bona part de la comarca veïna, la Segarra. “Forès, Poesia i Música” és un punt de trobada per a poetes i músics del territori català. Se celebra el primer cap de setmana de juliol. +INFO: concadebarberaturisme.cat
17,00 km (815 m). Cruïlla, creu de terme de Rocafort. Deixem el GR 171-1 que se’n va a l’esquerra; i continuem recte. A mig quilometre, trobem una altra bifurcació. Continuem per l’esquerra. Més endavant arribem a una cruïlla, deixem l’asfalt i prenem el camí de Rocafort. La pista baixa fort. Continuem seguint els senyals i deixem a banda i banda diferents trencalls.
19,10 km (677 m). Cruïlla, coll del Torrefaves. Continuem per l’esquerra. El nom de coll del Torrefaves prové d’una antiga torre de guaita o defensa construïda en aquest pas de muntanya per vigilar els camins tradicionals.
20,80 km. Rentadors i font de Baix de Rocafort de Queralt. Just creuar la rasa de les Carduelles, arribem a aquest petit espai molt agradable equipat amb taules i bancs. La font de Baix recull l’aigua de la rasa de Cabestany que antigament abastia els habitants de Rocafort de Queralt. És interessant la pica, que recull l’aigua i que devia ser segurament un antic abeurador de bestiar. Un rètol ens indica que l’aigua no té garantia sanitària. Continuem per la pista que puja fins a la carretera T-230, que creua per accedir a Rocafort. Entrem a la població pel carrer de Sant Antoni, deixem l’Ajuntament a mà dreta i arribem a la plaça de l’Església. + INFO: concadebarberaturisme.cat
21,10 km (562 m). Plaça de l’Església de Rocafort de Queralt. Dins del portal del Coguler hi ha el punt de segellat del carnet 6T.
Es recomana passejar pel nucli vell, on cal veure els portals i els carrers estrets, les restes de l’antic clos murallat, el castell, cal Claret d’arquitectura colonial cubana i el celler modernista de la Cooperativa. Caminant pel carrer del Doctor Barrera sentim una olor especial! Espècies Corbella és el darrer testimoni del que va ser una de les capitals de les espècies al país, Rocafort de Queralt. Al voltant del segle XX i durant la temporada del safrà, diferents famílies cultivaven i comercialitzaven safrà. Avui Especies Corbella manté la tradició de l’elaboració artesana. El primer diumenge d’agost se celebra la festa Terra de Cava. + INFO: concadebarberaturisme.cat
Variant amb allotjament a Vallverd de Queralt
Aquesta etapa es pot prolongar fins a Vallverd de Queralt, on hi ha un allotjament especialitzat en l’acollida de senderistes i cicloturistes. El nucli, situat a 3 km de Rocafort de Queralt, es troba fora del traçat principal del GR 175. Per arribar-hi, cal seguir els senyals blaus de l’itinerari saludable del riu de Vallverd.
L’endemà, per reincorporar-se al GR 175, es recomana dirigir-se directament a Montbrió de la Marca. Des de Vallverd de Queralt, cal seguir el camí en direcció a Rocafort de Queralt fins al mas de l’Arassa (0,7 km, aproximadament 15 minuts). En aquest punt, es gira a l’esquerra per continuar pel camí que uneix Vallverd de Queralt amb Montbrió de la Marca. La distància entre ambdós nuclis és també d’uns 3 km.
24 km
552 m / 805 m
869 m / 308 m
8 hores
Exigent
24 km
552 m / 805 m
869 m / 308 m
8 hores
Exigent
0,00 km. Plaça de l’Església de Rocafort de Queralt. Sortim del poble, al portal del Coguler hi trobem el punt de segellat del carnet 6T. Travessem la carretera C-241, i agafem la pista que surt davant del restaurant Mircla, que baixa amb dreta cap a la rasa de Coma d’Heures. Creuem el torrent i comencem a pujar suaument. Uns metres més endavant arribem a una pista i continuem pel sender que hi surt al davant, guanyant alçada. Seguim pujant per la pista fins arribar a una cruïlla; a partir d’aquí iniciem el descens fins a connectar amb una altra pista. La pista fa tombs suaus; deixem una desviació a l’esquerra i arribem a la carretera TV-2333. Continuem en direcció a Montbrió i, uns 150 m més endavant, deixem la carretera per pujar al poble pel camí que parteix a l’esquerra.
2,73 km (608 m). Montbrió de la Marca. Al poble hi ha un punt de segellat del carnet 6T, ubicat al portal de la font. L’itinerari continua pel costat d’una zona d’esbarjo i prenem el camí que surt a la dreta de l’esplanada. El camí fa una ziga-zaga, passem per sota de la masia de les Pallisses i girem per creuar el pla del Pallissó. Comencem a pujar cap a la serra de Comaverd. La pista és molt ampla i de bon ferm.
Montbrió de la Marca és un petit nucli de població agregat del municipi de Sarral juntament amb Vallverd. Es formà al redós del castell que va ser de l’Orde dels Templers, dins la comanda de Barberà. A l’extinció d’aquest Orde, passà als Hospitalers. Avui només en queden les restes. Montbrió celebra cada primer cap de setmana d’agost la festa Maridatge de vins i caves amb patés. A les entrades de les cases de Montbrió es pot degustar els diferents tipus de patés maridats amb els vins i caves de la DO Conca de Barberà que els enòlegs han escollit. A la festa no hi falta música en directe i molta animació. +INFO: concadebarberaturisme.cat
6,50 km (878 m). Mirador i punt de descans del coll de Maldà, cruïlla. La variant 5 de BTT i e-BTT del GR 175 se’n va a l’esquerra cap al Puig del Comaverd. L’itinerari a peu segueix a la dreta, resseguint la carena i deixant tres desviacions a mà dreta. Aquesta carena és la divisòria de les comarques de la Conca de Barberà i de l’Alt Camp.
9,10 km. Cruïlla, sota el cim del Cogulló (881 m). En aquest punt tenim dues opcions. Podem pujar al cim pel camí que puja fort a l’esquerra, uns 250 metres, i continuar després per un corriol fins al mirador de la Roca del Cogulló,uns 150 metres més. L’altra opció és evitar aquest tram i seguir el recorregut principal per la pista, que passa per sota del cim. A 200 metres trobem un corriol que passa per sota de la Roca del Cogulló.
Arribem a l’anomenada Roca del Cogulló, un impressionant mirador natural, a cavall entre les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà. Baixem per una escala de fusta i seguim per un corriol aeri que ressegueix la carena. En el tram final de descens, és necessari fer una curta desgrimpada abans de reprendre el camí. Es continua per la pista parant atenció al pròxim trencall.
9,44 km. Cruïlla. Es deixa la pista i s’agafa un corriol que surt a l’esquerra seguint pel fil de la carena que uneix el llom del Cogulló amb el coll del Sàrria. Es descendeix per un punt estret i acrobàtic deixant una primera desviació a l’esquerra i una altra a la dreta, força més enllà (771 m). El corriol continua baixant pel fil de la carena.
11,09 km. Cruïlla. Al cap de 450 m, som al coll del Sàrria, on es troba la pista que uneix Cabra del Camp amb Vallespinosa i un senderó que ve de l’esquerra per on discorre el GR 7. Girem a l’esquerra per la pista principal i baixem.
11,03 km. Cruïlla. Al cap de 450 m, som al coll del Sàrria, on es troba la pista que uneix Cabra del Camp amb Vallespinosa i un senderó que ve de l’esquerra per on discorre el GR 7. Girem a l’esquerra per la pista principal i baixem.
12,10 km (641 m). Cal Guixó. Aquí es retroba el recorregut de la variant 5 de BTT i e-BTT. Girem totalment a la dreta. La pista voreja la muntanya de Cabra, i passa pel bonic indret de les Roques del Migdia, enlairades sobre la vall del torrent de Rupit. Més avall, entrem a Can Rui pel carrer de l’Hospitalet.
Can Rui és un nucli de població del municipi de Cabra del Camp, situat al costat de la urbanització del Mas del Plata. Va néixer com una zona residencial de tipus «ciutat jardí» destinada principalment a segones residències. El seu nom prové d’una iniciativa comercial dels anys vuitanta, inspirada en el personatge de dibuixos animats Ruy, el pequeño Cid.
14,500 km. Can Rui, cruïlla. Girem a l’esquerra pel carrer de Falset.
14,600 km. Cruïlla. Deixem a mà dreta la urbanització i, per un entorn de fruiters i conreus on es pot tornar a observar la magnífica obra de pedra seca característica d’aquestes terres, fem cap a la carretera C-37 després de baixar per un corriol estret i en mal estat.
18,15 km. Carretera C-37 de Valls a Igualada, Pont d’Armentera. Creuem la carretera i entrem al poble pel carrer del Calvari, continuem pel de Sant Antoni i arribem al centre urbà a l’alçada del carrer Major. A la plaça del Pou hi trobem punt de segellat del carnet 6T a la façana del Local Cultural. Continuem a la dreta fins al passeig de Sant Isidre, on girarem a la dreta, creuem el riu Gaià per un pont , per la Planeta, arribem a les antigues tèxtils que van funcionar durant els segles XIX i XX aprofitant l’aigua del Gaià i gràcies a la construcció de recs i salts que porten l’aigua pel mig del poble. + INFO: turisme.altcamp.cat
Sortim del poble per la pista pavimentada en direcció a Mas Aragó completament encarats a la muntanya de les Forques mentre el poble va quedant enrere. Més endavant el camí puja.
20,30 km. Coll del Mas Alegret. Marxem per la dreta cap a Santes Creus per la pista ampla i planera però amb tendència a davallar i plena de vegetació a ambdós costats.
22,40 km. Cruïlla. Camí cap a St. Jaume de Montagut, Mediona i Montserrat. Es deixa a un costat el camí cap a Sant Jaume de Montagut i es manté el traçat principal en direcció al monestir en un tram compartit amb el GR 172. Una mica abans d’arribar a la carretera TV-2441, trobarem un indicador que assenyala l’oficina de turisme i el centre d’acollida al senderista, lloc on es troba el punt de segellat del carnet 6T. Des d’aquí, es pot continuar per l’interior de Santes Creus fins a arribar al monestir.
23,80 km. Santes Creus, carretera TV-2441 de Les Pobles. Arribem a la carretera, la creuem i prenem el carrer de la Ferreria. Passem per una placeta i arribarem a la plaça barroca de Sant Bernat, amb les parets esgrafiades amb la font de Sant Bernat i l’escalinata de l’església del monestir al fons, és d’una gran majestuositat
Entrem a Santes Creus pel carrer de la Ferreria que ens porta a la plaça barroca de Sant Bernat, amb les parets esgrafiades amb la font de Sant Bernat i l’escalinata de l’església del monestir al fons, és d’una gran majestuositat.
Visitar el monestir de Santes Creus és reviure un temps en què la puresa i l’allunyament del món es concretaven en un punt ben ancorat a la terra. Espectaculars vitralls i tombes reials enmig de la puresa i de l’austeritat característica del Cister. Va acollir la primera comunitat monàstica de l’orde a Catalunya i va ser el lloc triat per reis i nobles per al seu repòs etern. +INFO: turisme.altcamp.cat
35 km
1133 m / 949 m
780 m / 292 m
11 hores 30 min
Exigent
35 km
1133 m / 949 m
780 m / 292 m
11 hores 30 min
Exigent
0,00 km (315 m). Santes Creus, portal d’entrada al recinte murallat del monestir. Sortim pel portal i continuem baixant pel carrer de Pau Casals, on es concentren diversos bars i restaurants. Arribem a una cruïlla i girem a la dreta per continuar pel carrer de la Font del Camp. A la façana del Centre d’Acollida de Senderistes i de l’Oficina de Turisme hi trobem un punt de segellat del carnet 6T. Al costat s’ubica l’àrea de descans per a cicloturistes.
Tornem a la cruïlla i girem a la dreta per creuar el pont del pont del riu Gaià (atenció al trànsit). Seguim la carretera TP02002 fins a trobar un trencall que puja a mà dreta. Seguim els senyals del GR 175, i aviat ens trobarem diferents construccions de pedra seca present, un magnífic treball d’art constructiu popular.
3,40 km. Barraca de ca l’Auger. Magnífica construcció destinada a les feines del camp realitzada amb pedra seca que forma part de la Ruta de la Capona del Pla de Santa Maria.. Seguim les traces del GR 175.
3,85 km. Cossiol del Soleta. A peu de camí hi trobem aquesta magnífica construcció i obra mestra d’aprofitament de l’aigua de la pluja que forma part de la Ruta de la Capona del Pla de Santa Maria. Deixem alguns trencalls secundaris a banda i banda.
La Ruta de la Capona permet descobrir un entorn, un passat i un patrimoni magnífic i sorprenent, mostrant al visitant l’art de la pedra seca i l’encís d’una terra. Conèixer la importància d’aquestes edificacions és el millor reconeixement a la pagesia, a tantes mans anònimes que van fer possibles aquestes veritables obres d’art, admirables per la seva simplicitat i bellesa. L’itinerari és d’1’7 km per camins del tot planers, dels quals alguns trams coincideixen amb l’itinerari de La Ruta del Cister, GR 175. És un passeig apte per a tots els visitants. El punt d’inici de la ruta disposa de pàrquing. + INFO: turisme.altcamp.cat
6,10 km. Arribem a a una pista asfaltada després de creuar la rasa (riera) de la Fonollosa. Girem a la dreta, travessem l’autopista AP-2 per un pont i, creuem la carretera C-37. Entrem al Pla de Santa Maria pels carrers de Santes Creus i d’Anselm Clavé.
8,60 km. Plaça de Jacint Verdaguer del Pla de Santa Maria. Continuem pel carrer Major fins a l’alçada de l’Ajuntament on hi ha el punt de segellat del carnet 6T. L’itinerari gira a l’esquerra pel carrer de Terrassa; no obstant, si se segueix recte amunt pel carrer de Sant Ramon, es fa cap a la magnífica església romànica de Sant Ramon, situada al cap del carrer i digna de ser visitada (tram no comptat). Sortim pel carrer de Terrassa, i seguim el curs d’una riera. Més endavant arribem a la carretera TV-2001 del Pla de Santa Maria a Figuerola. La seguim fins a Figuerola.
La vila closa del Pla de Santa Maria. El Pla neix com a vila medieval, amb una trama urbana quadrada, de 2.400 m2, traçada amb un eix principal en sentit nord-sud (el cardo romà), amb un portal a cada extrem, i vuit carrers que li són perpendiculars (el decumanus romà). El cardo correspon a l’actual carrer Major, anomenat popularment “la Vila”, i dins del decumanus, els carrers Balmes i Pujolet en són el decumanus maximus, amb un portal a cada extrem. En ésser construïda, no hi havia muralla i les cases feien aquesta funció. Tot passejant pel carrer Major, es poden observar els portals medievals que tancaven la vila medieval i diverses cases pairals i portalades de pedra singulars. Al llarg del carrer es conserven algunes façanes amb esgrafiats geomètrics dels segles XVII i XVIII, com les de cal Rubinat, cal Llovereta, cal Rosell o cal Mitger. + INFO: turisme.altcamp.cat
11,56 km (476 m). Figuerola del Camp. Arribem al poble.
Figuerola del Camp. Sortim de la població pel carrer de la Verge de l’Esperança amunt, i enfilem muntanya amunt pel camí dels Horts que puja a la serra de Miramar. A la Cooperativa o Sindicat Agrícola de Sant Jaume hi hi trobem un punt de segellat del carnet 6T.
Per conèixer els racons del nucli antic i el patrimoni històric de tot el municipi és recomanable fer la ruta literària “Postals poètiques de Figuerola del Camp”. Una activitat per fer-la amb família. A Figuerola hi ha una intensa oferta artística i arqueològica: Museu Etnogràfic i Històric Municipal i tres museus de la Fundació Privada Catalana per a l’Arqueologia Ibèrica amb peces molt interessants. +INFO: http://turisme.altcamp.cat
13,16 km. Bifurcació. Deixem la pista i prenem el camí que surt a l’esquerra i puja pronunciadament a la carena fent ziga-zagues i amb trams erosionats. Sortim a una pista que discorre a mitja alçada de la serra. Girem a l’esquerra i passem pel costat del mirador d’en Jordà, un punt d’observació amb molt bona vista sobre l’Alt Camp i que disposa de plafons d’informació de l’entorn (km 13,60, 697 m). Som dins de l’Espai Natural del Tossal Gros de la serra de Miramar.
14,18 km (741 m). Coll de l’Era del Caterí. Esplanada força gran i cruïlla de camins. Continuem les traces del GR 175. Al km 14,95 (743 m), arribem a una pista que ve de Figuerola i per on transcorre el recorregut de BTT (variant 1 del GR 175) , que se segueix en baixada uns metres més avall.
15,09 km. Cruïlla. Deixem la pista ampla que baixa cap a la font del Bou i per on se’n va la variant 1 en BTT. Continuem a l’esquerra pel senderó que transcorre enmig d’un bosc espès, el Bosc del Rector, que puja a un collet situat prop del tossal Gros.
Baixem a Prenafeta serpentejant per la clotada de la Font de Sant Salvador sota del castell de Prenafeta. A l’entrada de Prenafeta, arribem a una pista per on ve l’itinerari en BTT. Entrem al poble.
15,56 Km. Cruïlla. Arribem a una pista forestal. Deixem a l’esquerra la pista que enllaça amb el coll de la Coloma i baixem avall cap a les ruïnes del poble vell i del castell de Prenafeta. Uns metres més avall seguim per la pista de l’esquerra i deixem a la dreta la pista que enllaça amb la variant 1 en BTT, del GR 175 i, que va per la Font del Bou.
Coll de la Planota de Faló. Des d’aquest collet, ample i ben assenyalat pel pas del temps i dels caminants, s’obre l’opció d’enfilar-nos fins al Tossal Gros (867 m), més conegut per molts com el Nas del Gegant —un sobrenom que ja fa imaginar les formes rocalloses que coronen el cim. Aquest tram no entra en el recorregut comptat, però si se’n te ganes, la pujada és curta i amb la recompensa de bones vistes. Nosaltres, però, continuem avall.
16,14 km. Font de Sant Salvador. En aquest punt, surt un corriol costerut que ens porta directament fins a l’antic castell de Prenafeta. El camí s’enfila per un terreny abrupte i exposat que convida a caminar amb molta atenció.
Del castell, la resta més impressionant és un mur malmès. Costa d’entendre com encara es manté dret, colpejat sense pel vent i les tempestes. Al voltant, es poden veure altres panys de mur més baixos, un cos d’edifici encaixonat dins l’espai estret i allargassat de la cresta.
Tornem a seguir el traçat del GR 175 i aviat passem per les restes de l’antic poble de Prenafeta, abandonat al segle XIV. L’església romànica, d’una sola nau, conserva encara la volta i l’absis en molt bon estat. Des d’aquí, emprenem un fort descens, creuem una altra pista travessera, punt per on passa el GR 7. Arribem a l’entrada de Prenafeta on desemboca una pista per on ve l’itinerari en BTT, la variant GR 175-1. Entrem al poble pel camí dels Horts i passem pel costat de la font d’en Guàrdies.
L’antic poble de Prenafeta està format per les restes de l’antic nucli urbà i del castell del s. XI. El lloc fou abandonat pel seu difícil accés amb carros i cavalleries a les darreries del s. XVIII i la població es va traslladar a l’actual de Prenafeta. Encara es conserven restes de l’antic municipi, de l’església, de la font de Sant Salvador i el castell. Actualment l’església es manté en peu amb el portal originari i la part de l’absis. El castell de Prenafeta, que també es coneix com a Torre del Moro, és un monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). +INFO: www.montblanc.cat
17,47 km (469 m). Plaça de l’Església de Sant Salvador de Prenafeta. Una mica més avall, prenem el primer carrer a la dreta. Passem per davant del punt de segellat del carnet 6T i creuem el torrent per un pont, passem pel costat d’una font decorada amb rajoles de ceràmica blava i, girem a l’esquerra, sortim del poble en direcció passant arran de la casa que queda a mà dreta. El camí fa alguna ziga-zaga. Cal seguir els senyals.
L’antic poble de Prenafeta està format per les restes de l’antic nucli urbà i del castell del s. XI. El lloc fou abandonat pel seu difícil accés amb carros i cavalleries a les darreries del s. XVIII i la població es va traslladar a l’actual de Prenafeta. Encara es conserven restes de l’antic municipi, de l’església, de la font de Sant Salvador i el castell. Actualment l’església es manté en peu amb el portal originari i la part de l’absis. El castell de Prenafeta, que també es coneix com a Torre del Moro, és un monument declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). +INFO: www.montblanc.cat
18,68 km (418 m). Cruïlla, ermita de Santa Anna. Continuem per l’esquerra. Més endavant deixem la pista i girem a l’esquerra per un corriol que travessa la riera de la Rasa de Sant Miquel i enllaça, a l’altra banda, amb una altra pista que seguirem a la dreta. Més endavant arribem a una pista asfaltada, que se segueix a l’esquerra. Voregem una hípica i passem, successivament, per sota de la línia de tren de gran velocitat, de la carretera N-240 i de la línia de tren Picamoixons-Lleida.
22,900 km. Cruïlla. Continuem per la dreta en direcció al cementiri.
23,600 km. Cementiri. Seguim pel camí asfaltat de l’esquerra, passant per sota de la via del ferrocarril Reus-Lleida i per la carretera N-240 fins arribar al Pont Vell, que creua el riu Francolí, i accedim a la vila medieval de Montblanc pel Raval de Santa Anna.
Al costat del Celler del Sindicat de Vinaters de Montblanc, a la Muralla de Santa Tecla, es troba l’oficina de turisme, un punt de referència per a informació i serveis al visitant.
Ens trobem a l’Oficina de Turisme de Montblanc, on hi ha un dels punts de segellat del carnet 6T. Sortim pel carrer Baluard de Santa Anna, que voreja la muralla medieval de Montblanc. El recorregut continua pel carrer d’Elionor d’Urgell i l’avinguda del Dr. Folch fins arribar al carrer de Joan Amades, per on sortim de Montblanc i ens endinsem en el paisatge agrícola característic de la Conca de Barberà. Seguim per la Rasa del Mas de Bulló, pujant suaument entre camps d’oliveres i ametllers fins a les proximitats del mas de Gorrines, on arribem a una gran esplanada que marca una cruïlla de camins. +INFO: www.montblancmedieval.cat
26,31 km. Cruïlla, bosc de Gorrines. Continuem pel bosc de Gorrines i deixem a l’esquerra el camí del Targa. Pugem per un corriol que s’enfila dret amunt.
26,66 km. Restes del mas de l’Organista. Conegut per disposar d’aigua corrent procedent d’una font que alimentava dues basses exteriors. Va ser habitat fins a finals del segle XIX, el seu nom sembla vinculat a un dels seus propietaris, que era l’organista de l’església de Santa Maria de Montblanc. Arribem al trencall d’accés a l’ermita de Sant Joan. Per anar a l’ermita agafem el corriol a l’esquerra. Passem per la campana que destaca pel seu so característic.
28,06 km (691 m). Ermita de Sant Joan de la Muntanya. És un dels miradors més emblemàtics de Montblanc i un dels punts de segellat del carnet 6T. Està integrada dins la Roca de la Foguerada, una roca de saldó vermella que fa de paret i sostre de l’ermita i ofereix unes vistes espectaculars de la Conca de Barberà, les seves serres i, en dies clars, fins a Montserrat i els Pirineus.
Passem pel costat del punt d’informació de la Font de la Magnèsia del Paratge Natural de Poblet . Una mica més endavant, a mà esquerra, trobem les fonts de l’Abat Siscar, d’aigües amb contingut en magnesi i ferro.
35,16 km. Plaça d’entrada al recinte del monestir de Poblet. Arribada al punt final de l’etapa, just a la plaça d’entrada al recinte del monestir murallat. Podem trobar el punt de segellat del carnet 6T als porxos de la cafeteria de l’hostatgeria.
Es l’accés al conjunt monumental del monestir de Santa Maria de Poblet, des d’on s’inicia la visita a un dels grans referents del patrimoni cistercenc català. La plaça ofereix la primera perspectiva del monestir, envoltat pel paisatge forestal del Paratge Natural de Poblet, i constitueix un punt de trobada entre la història, l’arquitectura i l’entorn natural.
Es recomana la visita al monestir, assistir a les vespres (pregàries cantades).
El monestir de Santa Maria de Poblet es troba situat al municipi de Vimbodí i Poblet, és un dels grans conjunts arquitectònics cistercencs d’Europa i un dels elements patrimonials més destacats de la Ruta del Cister. Declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO, conserva una important comunitat monàstica que manté viva l’espiritualitat i la tradició d’aquest indret.
Integrat en el paisatge del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, el monestir permet descobrir segles d’història, arquitectura i cultura. El nou Centre de Visitants i el recorregut expositiu renovat del Museu ofereixen una nova manera d’apropar-se al conjunt, entendre el seu origen i evolució, i conèixer el sentit de la vida monàstica en el món actual. +INFO: www.poblet.cat
Finançat amb els fons procedents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència a través de la Unió Europea- Next Generation EU, en la convocatòria extraordinària del programa de Pla de Sostenibilitat Turística en Destí.
