Una ruta familiar, de gairebé vuit quilòmetres, que us portarà a descobrir un patrimoni tan senzill com genial: la pedra seca. No, no parlem de pedres avorrides! Parlem de murs, cabanes, camins i marges fets només amb pedres, encaixades amb tanta traça que no necessiten ciment ni cap mena d’unió. És l’art de fer molt… amb molt poc!
A l’altra banda del riu Gaià, enmig d’un paisatge pla i agrícola, podreu veure com els pagesos d’abans aprofitaven tot el que tenien a mà —o millor dit, sota els peus— per construir, organitzar els camps i fins i tot recollir aigua de la pluja. És com un gran trencaclosques natural, fet amb paciència i saviesa.
Una passejada ideal per despertar la curiositat dels més petits (i també dels grans!) mentre descobriu com la natura i l’enginy humà han anat de bracet durant segles. Això sí, ulls ben oberts i a veure qui troba la cabana més petita o el marge més llarg!
La màgia de la pedra seca a tocar de Santes Creus
7.54 km
107 m / 107 m
370 m / 286 m
1 hora 7 minuts
Fàcil
7.54 km
107 m / 107 m
370 m / 286 m
1 hora 7 minuts
Fàcil
El recorregut comença davant del Monestir de Santes Creus, una joia cistercenca on grans i petits podran imaginar la vida dels monjos i gaudir de la història i la calma del lloc. Abans de creuar el riu Gaià, a la dreta trobareu el Centre d’Acollida de Senderistes del GR 175 i l’Oficina de Turisme de l’Alt Camp, que us recomanem visitar. Aquí podreu rebre consells, informació pràctica i detalls sobre el recorregut, ideals per preparar la caminada amb tota la informació necessària.
Creuant el riu Gaià, segueix uns metres per la carretera fins a trobar el primer camí a la dreta. Cal anar amb molta cura, sobretot al creuar la carretera. El camí comença amb una pujada suau però destacable, i ràpidament us endinsareu en camps envoltats de marges i barraques de pedra seca, descobrint com els antics pagesos aprofitaven tot el que tenien per separar finques, recollir aigua i construir recer.
A la zona de les Planes, al terme del Pla de Santa Maria, us endinsareu en un paisatge on la pedra seca és protagonista. Cada marge, barraqueta o camí és un petit tresor que explica com els pagesos d’abans aprofitaven tot el que tenien: pedres per separar finques, traçar camins, recollir aigua i crear recer… l’art de fer molt amb molt poc!
La Ruta de la Capona us convida a descobrir aquest entorn fascinant i un patrimoni sorprenent. Al llarg d’1,5 km de camí pla, podreu veure barraques, cossiols, arneres, marges i petits amagatalls. Una aventura perfecta per despertar la curiositat dels més petits, que podran imaginar com era la vida a la campanya i jugar a trobar tots aquests elements amagats entre els camps.
Una barraca circular espectacular, envoltada per una corona de pedra que la protegeix. Fixeu-vos en el seu portal impressionant i en la figuera que hi creix davant. A l’interior hi ha una menjadora per a animals, un petit cocó i un llarg de foc; a fora, la coberta es remata amb una pedra punxeguda que sembla voler tocar el cel.
En un petit racó de la finca hi ha un conjunt fascinant: dues barraques d’una sola estança i un cossiol. Aquest últim servia per recollir l’aigua de la pluja i guardar-hi pedres. Una petita aula a l’aire lliure per veure com els antics pagesos aprofitaven cada recurs.
Aquesta barraca d’un sol cos és un lloc perfecte per fer una parada. Té una faixa de pedres al rastell, paravents a cada costat i una antiga cisterna caiguda. Al davant, l’antiga era us permetrà imaginar com es treballava el gra fa molts anys.
Una de les barraques més boniques i impactants de la ruta. Té doble estança: una per a les persones i una altra per als animals de treball, amb entrada per al carro i un annex. Dissenyada en forma de “L”, és un exemple clar de l’enginy dels antics pagesos.
Al llarg de la ruta, veureu cisternes i cossiols que mostren com els habitants d’abans emmagatzemaven un recurs escàs i valuós: l’aigua. Observant aquests elements, els infants podran comprendre com es resolien els problemes amb solucions creatives i pràctiques.
En un marge, formant sis cubicles al llarg de deu metres, hi havia les arneres per a les abelles. Aquí es produïa mel i els nens podran imaginar com cuidaven les abelles i com treien el seu dolç tresor sense utilitzar cap eina moderna.